El circuit de velocitat de Montserrat. La seua història.

Montserrat va tindre durant molts anys un circuit on es celebraven esporàdicament proves esportives a motor, com ral·lis d’automobilisme o de motocicletes, i moltes vegades també curses de bicicletes. Estes proves tingueren major repercussió en les dècades de 1950, 1960 i principis de 1970. Recordarem encara les revoltes que hi havia amb els seus peralts pronunciats, una a l’entrada de la població, altra en el camí de Cortixelles i l’altra a Venta Cabrera. El circuit anava pel que és ara l’avinguda de la Ribera Alta i avinguda de Carles Salvador (en algun temps denominades La Pista), eixia a la carretera de Torís cap a Venta Cabrera i tornava al poble, eixa era la volta completa de 10.300 metres. Disposava de sis revoltes, tres de elles com hem dit, peraltades.

Però quins van ser els motius d’este circuit de velocitat i els seus antecedents? Caldrà remunt-nos a l’any 1929 ni més ni menys, molt de temps abans de l’existència d’esta ruta d’asfalt. Aleshores, hi havia a València un club de motociclisme denominat Moto Club Valenciano. Des d’eixe club es va mirar d’implantar una prova esportiva del motor que tinguera renom i expectació. Es van estudiar distintes rutes i localitats properes a la ciutat de València. L’Ajuntament de Montserrat i al seu front l’alcalde Asencio Campos, el Flare, van donar suport i facilitats en tot moment perquè esta prova esportiva no s’escapara del seu municipi. Era una època en què hi havia ben pocs vehicles a motor: tindre una motocicleta o més encara un cotxe no estava a l’abast de qualsevol persona, i molt menys de la gent corrent. Per exemple, a Montserrat sols hi havia un automòbil enregistrat, un Ford de cinc seients, propietat de Ramón Vilar Navarro, Baraja, i el transport públic a València, en eixa dècada de 1920, es feia amb la galera del tio Motilla, d’atracció animal, perquè no hi havia encara autobús de línea.

No era estrany que la corporació local, de l’únic partit polític autoritzat, La Unión Patriòtica, apostara per este esdeveniment lúdic i esportiu, quan en eixa dècada ja s’havien fet diverses atraccions, principalment en festes, com curses a peu (recordem aquella en què participaren Minto i Meló, la qual ja es va narrar en un Portell anterior), globus aerostàtics, concerts, partides de galotxa, cordaes, bous, i el cinema que funcionava al poble des de 1927. Esta prova era un al·licient més d’entreteniment per a un públic local que no disposava de la mobilitat, el temps i l’oci de hui en dia. Significava també, una vinguda de gent que es desplaçaria al poble un matí concret amb el propòsit de veure la cursa. Però sobre tot, suposava un poc de publicitat per al municipi i la seua administració, i així s’expressava en la premsa: “Cómo se normaliza una Hacienda municipal. Lo que se consigue con una buena administración”. La noticia, després de fer una explicació detallada sobre l’actualitat local i la seua administració, acabava de la següent manera:

“Esta es la obra que los honrados vecinos de Monserrat deben al Régimen de salvación nacional que representa la patriótica gobernación del General Primo de Rivera, y conscientes de ello, funciona en Monserrat una numerosa agrupación de afiliados a U.P. dirigida por un activo comité, formado por el Jefe local don Antonio Campos, y los vocales señores don Vicente Almerich Cerveró, don Aniceto Campos Zanón y don José Campos Cerveró, quienes con el culto secretario Gerardo Navarro Campos, encauzan tan patriótico ideario”.

No tots els socis del club organitzador estigueren en un principi d’acord en l’elecció de Montserrat com a localitat anfitriona, i més després d’haver de suspende la prova degut a unes pluges que s’havien produït al terme aquell hivern de 1929 i que havien deixat el terreny en mal estat. Es va posposar la prova fins el diumenge 19 de gener de 1930. Eixe dia tingué lloc la celebració del “Primer Circuito Venta Cabrera-Montserrat”, sense incidents i enmig del major entusiasme per part de corredors i espectadors, organitzat pel Moto Club Valenciano i patrocinat per El Noticiero, un periòdic que es publicava els dilluns per a la província de València. El punt d’eixida i arribada de la cursa es trobava en la Venta Cabrera, davant de la casa mateixa. La volta al circuit consistia en 12 quilòmetres, i la primera eixida es donà a les 10.35 del matí.

“Sin incurrir en los linderos de la profecía, cabe decir que el público actual, harto de espectáculos deportivos, exclusivamente mercantiles, cuales son boxeo, fútbol y algunos más, se aparta de éstos cuando desea emociones fuertes y acude a presenciar las carreras de motocicletas y automóviles, y mayormente si éstas las interpretan corredores completamente amateurs, como ha ocurrido en la presente ocasión (…) Nada les impresionó a los asistentes a Venta Cabrera la distancia que separa nuestra ciudad de tal lugar, y así cuando a las ocho de la mañana nos trasladábamos hacia el sitio de la Prueba, devorando kilómetros en el espléndido Marmon que figuraba como coche piloto, conducido con la pericia y dominio del excelente mecánico Silvestre, admirábamos las caravanas de ciclistas, de motos y coches (…) Y como nota, quizá la más simpática, fue observar la voluntad y tesón de nuestros huertanos que, sin vehículo, y valiéndose tan solo de sus extremidades inferiores, con ese marchar tan característico, iban a presenciar el acontecimiento que por primera vez se les brindaba, y la clásica blusa valenciana se confundía con las indumentarias deportivas, sin desmerecer para nada de éstas”.

En la categoria de 250 cc., computaren 12 voltes, en total 144 quilòmetres recorreguts. El guanyador sigué Jaime Alabau, amb una motocicleta “Ariel”. Va emprar un temps de 2 hores, 7 minuts i 20 segons, obtinguent una mitjana de velocitat de 68’14 Km/h.

En la categoría de 350 cc, donaren les motos 13 voltes al circuit, 156 quilòmetres en total. El guanyador, Antonio M. Carmona, amb una “Calthorpe”. Un temps de 1 hora, 54 minuts i 40 segons. Velocitat mitjana de 82´12 km/h.

En la categoría de 500 cc., serien 15 voltes al circuit, 180 quilòmetres en total. Guanyador, Ramón Irazusta, amb una moto “Scott”. Un temps de 2 hores, 10 minuts i 52 segons. Mitjana de velocitat de 83’100 km/h.

A les 3.30 de la vesprada, va començar la prova d’automòbils. Va obrir el circuit Vicente Marín, amb un camió volquete “Federal”, invertint en el recorregut 9 minuts i 14 segons. Seguidament altres vehicles, com Juan Sansano, amb un “Amilcar”, fent un temps de 9 minuts i 15 segons. A continuació Ricardo Climent, amb un “Burgatti” de 2.000 c.c., 8 minuts i 13 segons, velocitat mitjana de 87’22 km/h. I finalment, la categoría de 3.000 a 4.000 c.c., que es va narrar de la següent manera:

“Y llegó el tan ansiado momento en que el “Héroe del Circuito” como se le denomina ya al popular Mazarredo se aprestaba a correr. La ovación que se le tributó cuando montó el Chrysler y empuñó el volante fue de las épicas, partiendo raudo y veloz, y retornó vencedor absoluto, a los 7 minutos, 17 segundos, 4 quintos. El embale final revistió caracteres

apoteósicos y se le sacó del coche por sus admiradores siendo aclamado y felicitado. A continuación, y en plan de emulación, salió Luís Moroder, también con un Chrysler, haciendo una salida muy vistosa, y en un tris estuvo que este valiente no arrebatase la victoria a Mazarredo, puesto que obtuvo un tiempo de unos segundos de diferencia, o sea, 7 minutos, 22 segundos, 4 quintos. 98’80 kilómetros a la hora. Seguidamente y también con un Chrysler corrió Ramón Irazusta, alcanzó la marca de 7 minutos, 35 segundos. Hizo también el recorrido Luís Aguado, sobre “Graham-Paige”, por encima de 8 minutos. La entrada final que hizo este piloto causó la admiración. Por lo que se refiere a este coche, se incluyó en esta categoría por desconocer su cilindrada. No obstante, el corredor prometió presentar la documentación necesaria al Jurado para su aclaración (…)”

A la entrada del poble, l’Ajuntament va instalar un cadafal per a que es sentara el públic i la banda de música, que va amenitzar els moments d’espera entre volta i volta amb diverses obres i pasdobles. Hi havia servei de Creu Roja al front del doctor Fenollosa, i la Guàrdia Civil també estigué present en compañía de voluntaris de les penyes Elegancia, Ciclista Escursionista, i Velo-Club, per a controlar el circuit. La prova va ser tot un éxit d’organització i d’expectació:

“Se cruzaron apuestas amistosas por sus favoritos, y después en constante desasosiego, calculaban tiempos, barajando minutos y segundos con una facilidad que nadie les hubiese considerado profanos en la materia, y es que llegar a despertar el interés y entusiasmo a un público sólo está reservado a los grandes acontecimientos, y como esta Carrera tuvo todas las modalidades dichas, creemos, sin incurrir en inmodestia, que ha sido lo mejor que se lleva realizando en nuestra región desde que comenzaron y se intentaron los recorridos en motocicletas y automóviles”.

Després de 1930, es van realitzar més competicions, i en febrer de 1947 es va celebrar en este mateix circuit una cursa social de motociclisme, molt concurrida de participants, per a demanar a Obres Públiques que s’asfaltara el recorregut i s’emperaltaren les corbes. A l’hemeroteca, i en concret a la premsa valenciana, hi han notícies del tot interessants sobre distintes curses que s’han fet al llarg dels anys a Montserrat, com hem dit, no solament del món del motor sinó també del ciclisme, i si parlem amb els veïns segur que en trobarem a molts que han sigut espectadors i testimonis d’alguna d’elles. Però, per la seua importància, perquè va ser l’inici i la clau de tot, la de 1930 és la que ha merescut un espai ací.

Marcos Campos Añón

Cronista Oficial