L’esquellà(da)

Fins ben entrada la dècada dels anys 1950 encara es feia en alguns pobles de la Ribera, una cosa que antes era ben comuna en totes les localitats grans i menudes, ens referim a l’esquellà (da). Tenia lloc en els casaments dels viudos i viudes, una broma de bon gènere unes vegades i altres masa pesada, atrevida i fins i tot indecent. Consistia en acompanyar als que es casaven en segones núpcies, tirant mà a esquelles, perols, paelles velles, panderos, calders, fent sonar els utensilis pel carrer i armant un bon rebombori. Com regularment estos casaments es feien de bon matí, hi havia homes i dones que quasi no dormien en tota la nit, només per prendre part en la broma, la que solia acabar-se convidant el nóvio als participants a pastes, tramussos, cacauets i un trago de cassalla. No era cosa de xiquets els que participaven, sinó de grandets.

No obstant això, no es tractava d’un fet d’oci i diversió que estiguera ben vist per les autoritats, tot el contrari, semblava de molt mal gust i prohibitiu. Així en les ordenances municipals de Montserrat de l’any 1880 es va establir en l’article 27 el següent: “Queda terminantemente prohibido dar cencerradas a los viudos o viudas que contraen nuevo enlace, ya sea de día o de noche…”

També, com molt adequadament apunta Gerard Juanes i Peris en el seu llibre “Cançoner Tradicional d’Alfarb”, en les ordenances del marquesat de Llombai recollides el 1730 es prohibia: “quemar albardas, hacer enramadas, ni cruces por las puertas, ni hacer cencerradas, en pena de un mes de carzel y de diez libras”. Ens conta Gerard Juanes en este llibre que, la seua besàvia Salvoreta la Flarota, al casar-se en segones amb el tio Reino va ser sonada l’esquellada que li feren, perquè abans de casar-se, la besàvia posà com a condició passar pel notari i que el futur marit li ho deixara tot a ella. En diverses ocasions, la besàvia deia que com a ella li’n feren, anava a totes les esquellades per a tornar el jornal.

En acabar l’esquellà (da) ja tenia la gent del poble tema de conversa per uns dies en les tendes, llavadors i tavernes.

L’esquellà o cencerrà

és broma de gent d’humor,

que obsequia als viudos que es casen

a so de plats i tambor.